Per una acollida real, digna, igualitària i suficient

Concentració Stop Mare Mortum de juny de 2015

Aquest és el manifest de Papers i Drets per Tothom que el  Centre d’Acolliment va assumir com a propi i que vam llegir a la concentració de dimecres, dia 16 de setembre a la plaça de la Vila.

 

El drama humà és evident. La realitat de centenars de milers de persones fugint dels seus països d’origen, morint en horribles condicions, saltant murs i filats, sofrint la persecució i la repressió policial, amuntegades en tètrics camps de concentració, … ens interpel·la cada dia.

Aquestes persones fugen de les guerres, de les catàstrofes naturals, de la misèria, de la fam, de la repressió política, sexual o de qualsevol tipus. I en arribar a Europa després d’atzarosos camins no troben acollida sinó repressió, tancament de fronteres, tanques per tot arreu, policies i exèrcit que els impedeixen el pas. La mateixa Europa que rep sense problemes a milions de turistes es nega a acollir a centenars de milers de refugiats.

Les persones que fugen no són les causants de la seva desgràcia. Els sirians, libis, afganesos i iraquians fugen de guerres en què Europa (i també Espanya) intervé de vegades directament amb tropes militars i altres amb la venda d’armes. Els que fugen de la misèria i la fam ho fan de regions els recursos naturals són explotats moltes vegades per multinacionals europees. Europa que és responsable també d’aquest fenomen dels milers de refugiats i immigrants, no té dret a romandre impassible.

Els cadàvers es compten per milers al mar i també a la terra. S’acusa de la seva mort a les màfies però s’oculta que si les fronteres estiguessin obertes, si la voluntat d’ acollida fos real, aquestes morts no serien tals. Són els controls fronterers, els filats de Ceuta, Melilla i ara Hongria, la policia sèrbia, bosniana i sobretot l’alemanya, les que obliguen els refugiats a vendre’s a les màfies. Són les fronteres i les polítiques d’estrangeria les que maten, maltracten i discriminen. És l’injust ordre mundial, la desigualtat social entre rics i pobres, el capitalisme, el responsable últim d’aquesta tragèdia.

Davant d’aquesta tragèdia, La Unió Europea va subhastant a la baixa les quotes de refugiats. La legislació d’immigració, refugi i asil de la Unió Europea només té per objecte impedir la immigració, l’asil i el refugi. El govern espanyol regateja acollir 4.000 persones mentre deporta quotidianament a centenars d’immigrants amb anys d’estada a Espanya, manté sense papers i sense drets, i per això en la major vulnerabilitat, a centenars de milers d’immigrants, confina en llimbs legals a centenars de demandants d’asil… Mentre aquestes legislacions no siguin abolides tota la resta serà només demagògia.

No es tracta de fer caritat ni de retocar lleugerament els pressupostos. Es tracta de reconèixer en la seva totalitat el dret d’asil i refugi, el dret a emigrar, a la lliure circulació de les persones. Es tracta de tancar els CIE, enderrocar les tanques, destinar els pressupostos militars a l’ acollida de les persones.

Les persones que arriben han de ser rebudes en plenitud de drets, amb accés universal a la sanitat, educació, habitatge i tots els serveis socials; amb papers i regularitat administrativa, amb possibilitat d’establir-se i accedir a la feina per guanyar-se la vida dignament.

No volem camps de concentració cínicament anomenats d’ acollida, no volem campaments de refugiats. A la Unió Europea hi ha diners de sobres per a altres condicions d’ acollida. N’hi ha a les grans fortunes, a les arques de les multinacionals; és el mateix diners que s’han destinat a rescatar Bankia i a Rato, el que es malgasta en aeroports com el de Castelló, el que roben Barcenas i Pujol.

La societat té un enorme paper en tot això. L’enorme paper de pressionar els governs i les institucions, de lluitar perquè l’ acollida que molts anhelem sigui digna, igualitària i no discriminatòria ni humiliant. La societat en el seu conjunt, els autòctons i els immigrants hem de mobilitzar-nos en defensa dels nostres drets, aquesta serà l’única garantia que puguin ser respectats.

 

NO MÉS MORTS. ACOLLIDA SENSE FRONTERES. ACOLLIDA DIGNE I IGUALITÀRIA.

NI POLICIA NI MURS NI LLEIS D’ESTRANGERIA